ensitjar - verb

en·sit·jar

transitiu; pronominal

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
ensitjo
ensitges
ensitja
ensitgem
ensitgeu
ensitgen
ensitjava
ensitjaves
ensitjava
ensitjàvem
ensitjàveu
ensitjaven
ensitgí
ensitjares
ensitjà
ensitjàrem
ensitjàreu
ensitjaren
ensitjaré
ensitjaràs
ensitjarà
ensitjarem
ensitjareu
ensitjaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
ensitjaria
ensitjaries
ensitjaria
ensitjaríem
ensitjaríeu
ensitjarien
ensitgi
ensitgis
ensitgi
ensitgem
ensitgeu
ensitgin
ensitgés
ensitgessis
ensitgés
ensitgéssim
ensitgéssiu
ensitgessin

ensitja
ensitgi
ensitgem
ensitgeu
ensitgin
Infinitiuensitjar
Gerundiensitjant
Participi
ensitjatensitjada
ensitjatsensitjades

Flexionat com: pujar

forma nominal : ensitjament

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana